“El COVID-19 ens va sumir al mig de la nit, desestabilitzant la nostra vida ordinària, trastornant els nostres plans i costums, pertorbant l’aparent tranquil•litat fins i tot de les societats més privilegiades, generant desorientació i patiment, i causant la mort de tants germans i germanes nostres”.

“La lliçó més gran que ens deixa en herència el COVID-19 és la consciència que tots ens necessitem; que el nostre tresor més gran, encara que també el més fràgil, és la fraternitat humana, fundada en la nostra filiació divina comuna, i que ningú no pot salvar-se sol. Per tant, és urgent que busquem i promovem plegats els valors universals que tracen el camí d’aquesta fraternitat humana”.

Què se’ns demana? En primer lloc, deixar-nos canviar el cor per l’emergència que hem viscut, és a dir, permetre que Déu transformi els nostres criteris d’interpretació habituals del món i de la realitat a través d’aquest moment històric. Ja no podem pensar només a preservar l’espai dels nostres interessos personals o nacionals, sinó que ens hem de concebre a la llum del bé comú, amb un sentit comunitari, és a dir, com un “nosaltres” obert a la fraternitat universal. No podem cercar només protegir-nos a nosaltres mateixos; és hora que tots ens comprometem amb la sanació de la nostra societat i el nostre planeta, creant les bases per a un món més just i pacífic, que s’involucri amb seriositat en la recerca d’un bé que sigui veritablement comú”.
“