A mitjan matí continuem el treball en grup. Intensitat, riquesa, molta densitat de continguts, també algunes propostes concretes. Dialoguem per a buscar respostes a tres grans preguntes:
Parlem d’Esperit. Què demana el 44è Capítol General de nosaltres mateixos per a realment exercir el Servei Educatiu dels Pobres?
Parlem d’Adaptació. Què podríem fer per a adaptar millor les nostres accions i arribar veritablement a ser instruments d’educació per als pobres, de defensa dels drets dels nens i d’educació per la justícia social?
Parlem de Tradició. La “S” de Servei en la nostra tradició lasaliana ens convida a promoure la formació, l’enviament i acompanyament de Voluntaris Lasalians. Quin voluntariat necessitem? Com fer que contribueixi veritablement al Servei Educatiu dels Pobres? Quin perfil ha de tenir el la/voluntari/a? Quin perfil ha de tenir la comunitat que rep i acompanya al voluntari/a?
Els responsables de l’Institut per al secretariat de cooperació, entre ells el Gmà. Pedro Arrambide, van prenent bona nota de tot el que es va dient. En l’exposició voluntària per països intervenen Federico Roncal (Centreamèrica i PRODESA), Gmà. Julián Martínez (Mèxic), Gmà. Telmo Meirone (Argentina i Paraguai, SECOLA), Gmà. Jardelino Menegat (Brasil i Districte de Portoalegre).
Dues veus significatives -de contextes diferents al lasal.lià- com a cloenda de la feina d’avuí:
Una ponència de Luis Arancibia (Director adjunt de Entreculturas), que ens ha plantejat el repte “del treball en xarxa” des del context de l’espiritualitat i la missió ignacianes. Anem aprofundint en la convicció que cada vegada és més necessari una veu i un treball comú entre totes les entitats de solidaritat lasalianes.
I unes paraules de Soraya Rodríguez -secretària d’estat de cooperació internacional- de les quals destaco la importància que té l’educació per a la cooperació espanyola. Des d’aquesta secretaria d’estat s’està treballant per a aconseguir que l’Objectiu de Desenvolupament del Mil·lenni que planteja el repte d’aconseguir “l’educació primària universal per a tots”, sigui una realitat. Diu que des de l’ONU es constata una evolució positiva en aquesta direcció.
Després de oir aquestes paraules et sents molt petit, convençut que hi ha coses ben fetes, esperançat que la realitat pot canviar, però també tens una gran ombra de dubte perque dona la impresió que si des de les grans instàncies no s’adopten solucions estructurals, i es dóna una voluntat decidida de posar-les en pràctica àgilment, poc podem fer.
De totes maneres, per poc que puguem fem-lo. Ja ho diu el nostre lema comú: “Moltes persones petites, en molts de llocs petits, fent moltes coses petites, podem canviar el món …”
Petons.
Ànim a totes i tots.
Gmà. Juan Antonio.
