Santiago de Xile, 3 de maig de 2013

Aquesta setmana ha sigut una setmana de molt de vent i de pluja. Tot ens feia l’efecte que seria una setmana un poc trista. No només pel temps, sinó també per nosaltres mateixos. La darrera setmana és trista.

Els acomiadaments. La veritat és que tots hem pogut sentir de prop l’afecte de la gent. Per tot el poble es notava un ambient que feia preveure que arribava la fi del que ha estat una gran experiència. La gent que ens ha conegut aquest mes ja ens demanava:

– i quan se’n van?

– Si que ha passat aviat aixó!

– Els trobarem a faltar!

I així com anaven passant els dies, se’ns feia més amunt el camí cap a casa.

Ha sigut una darrera setmana d’experiències personals viscudes amb intensitat, carregada de sentiment enfrontats, per una banda tenir que deixar una feina que poc a poc a anat guanyant terreny dins el cor, i per altra el voler retornar amb la família que cada vegada ja era més a prop. Per una banda acomiadar-se dels amics que hem fet i per altra tornar a veure els de sempre. Anar guardant el que hem viscut dintre del cor i retornar com, aquell que diu, a la vida real. Perú el que tots tenim clar és que ha sigut una experiència inoblidable.

Hi ha hagut moments per la comunicació, per donar nos a conèixer. La ràdio de Curepto, “Ràdio Poesia” ens va fer una entrevista. Alba, Sebas i el professor Pablo varen ser entrevistats i varen poder explicar tota la nostra tasca a la Residència i a l’Hospital durant aquest més, els objectius de les pràctiques i de l’escola i el desenvolupament del projecte per l’ONGD Proideba. Gràcies a aixó ara també ens coneixen un poquet més.

Les festes d’acomiadament a la Residència i a l’Hospital amb tot el personal amb els que hem fet la feina aquest mes, amb tots els residents als qui hem pogut atendre durant les nostres pràctiques i amb els nous amics i veïns han posat punt i final a l’experiència de Curepto.

A les set del dematí, d’un dematí amb pluja, del dissabte primer de juny, baixàvem carregats de maletes i de records, per darrera vegada la costa del que havia estat ca nostra cap a l’autobús. Encara feia fosca i darrera quedaven encesos els darrers llums del nostre Curepto.

Santiago de Xile, Valparaiso i Viña del Mar, han estat les tres localitats que ens han donat descans abans d’arribar a l’aeroport per partir cap a Espanya. Hem pogut recórrer un poc d’aquesta terra que ens ha tractat tan bé durant aquest mes.

Una vegada més els Germans de La Salle ens han donat mostra de la seva hospitalitat. La comunitat de La Salle de La Reina ha sigut la nostra casa durant el darrer cap de setmana abans de partir.

Moltes gràcies a totes les persones que d’una manera o de l’altra, d’una part de Balears i d’una altra part de Xile han fet possible aquesta aventura. I moltes de gràcies a totes les persones que hem trobat en el nostre camí i que hem deixat en un petit poble muntanyenc de Xile anomenat, Curepto.

Quan vos arribi aquesta crònica nosaltres estarem volant cap a Mallorca, una vegada més el projecte de Curepto s’ha complert. Aquí ja esperen el grup vinent. Ja ens podem tornar a preparar.

Gràcies a tots.

Els “españolitos” de Curepto