Col•legi La Salle de Palma, comunitat d’acollida, de portes obertes.

H. Rafa Matas

A l’Àngelus del 8 de setembre de 2015, el Papa Francesc va tenir una iniciativa inèdita i ambiciosa demanant “que cada parròquia, cada comunitat religiosa, cada monestir, cada santuari d’Europa acollís una família” de refugiats.

El 2016, en concloure el Jubileu extraordinari de la Misericòrdia, publicava la Carta Apostòlica “misericòrdia et misera”. En ella, el Papa Francesc ens convida a fer créixer “una cultura de la misericòrdia” i insistia que obríssim “les nostres cases per donar la benvinguda als refugiats” recordant-nos que “l’hospitalitat és un tret de tot cristià” i que “el caràcter social de la misericòrdia obliga a no quedar-se immòbils ia bandejar la indiferència i la hipocresia, de manera que els plans i projectes no quedin només en lletra morta”. I d’això es tracta, de no quedar-se immòbils, sempre podem fer alguna cosa més.

A la nostra Família Lasal•liana, per mitjà de les nostres assemblees i capítols, hem acordat el tema del nostre compromís amb els més vulnerables del nostre entorn.

Parlem de recuperar la dimensió profètica de la nostra vida, obres i comunitats de frontera, obrir portes i finestres i impulsar respostes comunitàries a favor dels més necessitats. Parlem de comunitats lasal•lianes amb mirades posades als més vulnerables dels nostres entorns. Parlem de posar a la disposició de les nostres obres socioeducatives, d’altres institucions socials i eclesials els espais comunitaris com a espais d’acolliment.

Totes les bones intencions sempre són una porta oberta a l’esperança i si us acompanyen accions, molt més.
El passat 13 de novembre, celebràvem la VI Jornada Mundial dels Pobres.

Em segueixen fent pensar algunes de les afirmacions que va fer el Papa Francesc: “no és l’activisme allò que salva, sinó l’atenció sincera i generosa que permet acostar-se a un pobre com a un germà que tendeix la mà perquè jo em desperti de la letargia en el que he caigut” i “enfront dels pobres no es fa retòrica, sinó que es posen fil a l’agulla i es practica la fe involucrant-se directament, sense delegar en ningú”. Forta no? Continuo donant-li voltes. M’està servint per pensar en les meves experiències d’ahir i avui. Què he fet jo per als més vulnerables a la meva vida?

Amb alegria ve a la meva ment el compromís de la comunitat lasal•liana de Palma. Els espais comunitaris són molt grans i, cobertes les necessitats comunitàries, sobra molt espai a la tercera planta. La comunitat es va avançar en anys a les propostes del nostre III Capítol de Districte Arlep 2021.

La resposta de la comunitat ha estat clara. Res de retòrica ni de presumida ni de covardia: portes obertes per a un “espai d’acollida”. I així ha estat i així continua sent. Ho confesso, admiro la seva disponibilitat i la seva ferma voluntat de compartir, de deixar-se “incordiar” i sortir de la seva zona de confort.

Tres moments a la llum de la passada VI Jornada:

• “Perquè cap no pateixi”. L’any 2010, l’Institut de Mallorca d’Afers Socials (IMAS) es va trobar amb la necessitat urgent de buscar un espai per a 20 nens i nenes que havien d’abandonar el Centre de Menors del Puig dels Bous de Palma perquè en necessitava una d’urgent intervenció al seu edifici.

La disposició de la comunitat a què poguessin ser acollits va ser absoluta. Realitzades algunes reformes de l’espai i sol•licitar les llicències degudes, al mes de desembre el grup de nens juntament amb els seus educadors/es, van començar a residir amb nosaltres fins al mes de març de 2012.

Va ser un temps de molta vida. Tant els nens com els educadors van ser molt ben acceptats per la comunitat i viceversa.

Veritablement estàvem oferint una ajuda a un grup de menors en acollida amb totes les seves conseqüències, perquè cap patís i, alhora, ens van ajudar a conscienciar-nos sobre altres realitats i necessitats que hi ha als nostres entorns, moltes vegades, propers.

La participació i la relació mútua va ser positiva. Una experiència joiosa per a tothom.

Tant és així que, avui dia, deu anys després d’aquesta experiència d’acollida segueix existint una molt bona relació: La Salle segueix posant a la disposició dels nens 4 beques als cursos de natació i de tennis i 4 més per al campus destiu. Anys després segueix havent-hi una preciosa relació i fins i tot el Club de futbol segueixen mantenint contactes propers especialment per Nadal.

• “Compromís solidari amb els germans necessitats”. Sens dubte, l’atenció al món dels joves sempre ha trobat ressons d’acolliment al nostre món lasalià.

Al març de 2015, des del Projecte Lasalià “Nou Horitzó” que acull joves que provenen de centre d’acollida de menors en procés d’emancipació, va veure la necessitat de trobar un espai per facilitar el pas entre el centre de menors al pis d’emancipació . En el nostre cas de Mallorca en tenim dos: Pont d’Inca i Son Dameto a Palma.

Va néixer el “Projecte Pont”. El desenvolupament d’aquest projecte facilitava el seu acompanyament ja que diversos voluntaris i el coordinador del projecte acudien diàriament a Son Rapinya on treballen habitualment. Les seves intervencions podien ser més immediates i eficaces. És important ressaltar que alguns membres de la comunitat també es van animar a acompanyar el projecte amb la seva presència i ajuda.

(Foto de la inauguració del Projecte Pont, amb usuaris, voluntaris i professionals)

Al contracte que cada jove signava, es deia: “La durada d’aquesta etapa pont està supeditada a aconseguir les capacitats mínimes per poder passar al pis d’emancipació. Si el jove demostra aquesta maduresa continuarà amb el procés en una segona etapa.”

Quan estic amb joves que han viscut aquesta experiència o amb els que han passat per qualsevol dels Projectes de Nou Horitzó, i ja en són uns quants, m’emociona comprovar el nivell d’èxit aconseguit. Admirable.

• “Quants pobres genera la insensatesa de la guerra! I així és.

Ho sabem, però no ve malament recordar-ho: passen els mesos i seguim sense entreveure una solució pacífica per a Ucraïna. Des que el 24 de febrer passat l’exèrcit rus violés les seves fronteres i prosseguís, així, una guerra començat ja el 2014 amb l’adhesió de Crimea a Rússia i la guerra del Dombàs actual. La veritat, i sense pretendre entrar en política ni ideologies de cap mena, és que és indubtable el patiment dels gairebé 8 milions de persones que han abandonat el país buscant seguretat i protecció en altres països. Com cal esperar, també les Balears s’han convertit en espai per a l’acollida.

Des del primer moment, el Govern Balear va posar a disposició del Govern central espais per acollir-los. I això és lloable, sens dubte. La solidaritat ciutadana, la gestió de la Delegació del Govern, el mateix Govern i dels Consells insulars, han fet la millor atenció possible, sempre digna de millora, però amb un indubtable esforç.

En aquest compromís la Creu Roja de Balears continua donant “una resposta extraordinària a una situació extraordinària”, amb les mateixes paraules, coordinant i acompanyant des de la proximitat i eficàcia.

Des de la seva arribada, la comunitat lasal•liana de Germans i Associats de Palma va oferir el seu “espai d’acollida” com en les situacions anteriors. Des del 30 de març, 18 ucraïnesos van ser allotjats a la nostra comunitat de mutu acord amb Creu Roja de qui depenen. I aquí segueixen. Aquest és el context.

Els nens en edat escolar van al nostre Col•legi de Palma amb l´esforç d´adaptació que suposa per a tothom.

La comunitat té contacte constant amb ells i amb Creu Roja i temps de trobada que han fet possible el mutu coneixement i compartir experiències, dures experiències de la guerra.

Els nens participen a totes les activitats del Col•legi i també del Poliesportiu. Ho fan amb molta il•lusió i aprofitant el màxim possible el seu temps. Els més grans se’ls va involucrar com a ajudant dels monitors al campus d’estiu passat. Amb gran èxit, per cert.

El més important és que ells se senten acollits en aquesta situació tràgica, dolorosa, delicada. I així ho manifesten, ho comenten i donen gràcies per la seva acollida.

Avui continua sent És el temps de la misericòrdia,perquè els febles i indefensos, els que són lluny i sols sentin la presència de germans i germanes que els sostenen en les seves necessitats.

Que l’Esperit Sant ens ajudi a estar sempre disposats a contribuir de manera concreta i desinteressada, perquè la justícia i una vida digna no siguin només paraules boniques, sinó que constitueixin el compromís concret de tothom qui vol testimoniar la presència del regne de Déu.