En el meu petit món de La Salle, com a educadora lasal·liana, em sent reconeguda, estimada i respectada. I és per això que m’agradaria compartir amb vosaltres el meu testimoni de persona vocacionada.
No record exactament quan vaig sentir que el món de l’educació marcaria la meva trajectòria professional i que seria, alhora, la meva passió, la qual me segueix il·lusionant cada dia. Vaig començar de molt joveneta a exercir com a mestra, i no volia ser res més. Imagín que contagiava emoció als infants i als joves, ja que em sentia, i em sent, molt a prop d’ells. Tal vegada em va influir allò que sempre hem sentit de «l’educació pot canviar el món».
Des del principi, La Salle em va acollir; al col·legi de La Salle em vaig sentir, i em sent, escoltada. Era un temps en què tots els càrrecs de responsabilitat estaven ocupats per germans de La Salle, i no entenc com a mi m’oferiren un primer càrrec directiu, que a més fou el primer ocupat per un seglar i, a més, dona. Des de llavors ençà, he anat enllaçant diferents funcions directives, i ja són més de trenta anys de recorregut.
Des de l’inici, en el meu entorn, no hi ha hagut dones i homes: just hi ha hagut persones. Sempre he fet feina en equip, equips molt diversos, en els quals de vegades jo era l’única dona. Sempre he pogut prendre part en els projectes amb veu i vot, sempre m’he sentit escoltada i sempre he vist reconeguda la meva tasca com a dinamitzadora, animadora o coordinadora d’equips, en els quals, sense perdre de vista la responsabilitat del càrrec, s’han consensuat totes les decisions. Tenc molta sort de sentir-me part del món lasal·lià, en el qual compartesc la missió educativa amb moltes altres persones, homes i dones.
Malauradament, en el món, segueix existint desigualtat entre sexes. És per això que seguim reclamant igualtat, respecte i valoració de la dona com a ésser humà. I no ens hem de cansar de seguir treballant per aconseguir-ho. De ben segur que arribarà un dia en què no farà falta marcar en el calendari un Dia Internacional pels Drets de la Dona i la Pau Internacional. És de justícia i dignitat ser tractats per igual, i la diversitat ha de ser símptoma de riquesa.
Al llarg del camí del nostre fundador, Sant Joan Baptista de La Salle, moltes dones del seu entorn més proper foren peces clau en el començament de l’Institut. Més de tres-cents anys després, les dones continuen sent agents importants en la configuració del sosteniment de la missió. Som afortunats d’exercir la nostra tasca en el món de La Salle i de formar part de la seva família, en la qual tots som un.
Joana Maria Cunill i Lladó
Presidenta de la Fundació Proideba
