Per aprofundir…

Delegació d’Alaior

Que difícil que es fa escriure sobre un full en blanc i més quan vols expressar una cosa que et costa.

Tractaré d’exposar-vos uns pensaments que ja fa temps que tinc. He volgut titular aquest petit article com: “Parada Tècnica” perquè crec que la societat actual necessita aquesta parada per poder seure, resetejar i poder VIURE un moment de reflexió.

Avui dia tot ho volem amb promptitud i sense pensar gaire que, de vegades, cal esperar i que per això no passa res. L’altra persona també necessita temps per fer les tasques que li has demanat. Pens que aquesta voràgine no té fi. Em veig a la meva barca sense rumb i cap a l’infinit; sense provisions, sense la roba adequada, sense el GPS, sense combustible i em preocupa què passarà en un temps… Estic intranquil, amb incertesa, amb por, solitària… És una travessia no prevista en què tot pot passar i sense ajuda, segur que fracassaré.

Me sent i atur el motor. Contempl el cel, el mar, la immensitat i m’encomano Déu com la meva única esperança per poder tornar a port i sentir-me bé.

La humanitat va a la deriva, sense rumb, sense planificació i tot es limita a “salvar el cul” sense pensar en el proïsme. Aquesta visió negativa que tinc ha de canviar i crec que som agents molt necessaris per això però és clar que les dificultats són màximes!!!

Tot va tan de pressa que no tenim temps d’assimilar-ho. Els canvis són bons i positius però hi ha d’haver alguna cosa més. No n’hi ha prou amb limitar-nos a allò superficial, a allò material, a allò econòmic. Hem de treballar la nostra interioritat i intentar expressar-la sense por perquè no és una cosa rara que estigui mal vista. Avui és més necessària que mai per aquesta deriva que comentava anteriorment. Forces com: els valors, les fortaleses i els somnis són part de la nostra missió-visió. Hem de tenir clar el camí, la ruta i fer una bona planificació per no caure en aquesta marea que va i ve sense sentit.

Escoltava en una de tantes conferències i cursos que assistim, que una de les forces que ens empenyen són els valors que tots tenim i que són molt importants per a una persona. Tots tenim qualitats, actituds, comportaments individuals o col•lectius que són importantíssims perquè influeixen en les nostres creences i estableixen criteris sobre els quals jutgem les persones, actuant en un sentit o en un altre. Hem de conèixer-los i veure si estan alineats amb: les persones amb qui ens relacionem, amb el context que ens envolta, amb la institució a la qual pertanyem i amb la cultura de què formem part.

Cadascú de nosaltres tenim uns valors i no són immutables però la societat ha perdut buscar espais o moments per posar en pràctica aquests valors. Lògicament apareixen en múltiples ocasions i per això són notícia a la televisió i no hauria de ser així. Hauria de sorgir de manera natural, lògica i no cercar l’excepcionalitat.

Una altra d’aquelles forces que ens empenyen al dia a dia és la Fortalesa. L’entenc com totes les activitats que ens fan sentir més fortes, que ens donen energia.Pot ser que se’ns donin molt bé o simplement que ens apassionin, quegaudim mentre ho fem, que no ens costi fer-ho, que ens agradimillorar-hi, que se’ns passi el temps ràpid quan hi estem. Hem d’identificar-les i recordar-les amb freqüència i fer-ne ús per assolir els nostres objectius.

I finalment el somni. Somiar és gratis!!!

Quan somiem creem imatges o successos en la fantasia, adormits o desperts Somni, Anhel i Visió, així són sinònims.

Com més gran és el somni, més ajuda necessites per aconseguir-ho i per tantmés gran és la capacitat d’influència/lideratge que requereixes. Nosaltres els educadors estem cridats a fer aquesta missió de canviar el món a través de l’educació cristiana i de valors forts com a murs infranquejables. Tenim la fortalesa de la XARXA i tots/es tenim unes capacitats que ens poden ajudar a fer la nostra feina. Un exemple de canvi, de millorar i de visió és NCA.

Vaig tenir un somni…