En primer lloc, adaptació a la realitat de cada lloc. És una cridada a renovar-nos per seguir adaptant creativament les obres perquè serveixin a l’educació de la justícia, la defensa dels drets del nen/a, i no perpetuar sistemes de dependència…
En segon lloc, oportunitat. Ens ha explicat aquest desafiament a partir de l’exemple de Mohamad Yunus, que amb la seva iniciativa dels microcredits va saber estar en el moment necessari per atendre a la gent que tenia urgències econòmiques. Passant per sobre de llargs i costosos processos burocràtics, es va acostar a la realitat de la gent de forma eficaç. Parlar de servei, d’estar en el moment just, no és fruit de l’atzar, és estar atents a les oportunitats que la vida ens oferix. Per exemple: Donar resposta als desafiaments que plantegen els moviments migratoris. Aquesta és una oportunitat de servir. Estiguem atents a no posar-nos les camises de força de la burocràcia per a no perdre l’oportunitat de servir…
En tercer lloc, tradició. Proyde va néixer quan uns “bojos” es van decidir a unir forces. Igualment Proideba. La Salle, ve d’una tradició de 300 anys. Però tradició és una mica més que repetició. Un fill li deia al seu pare: “Dintre meu et duc, dintre meu et salvo” Quina és la força de la tradició lasaliana que ens conduïx a dur-la “avui” en nosaltres i mantenir-la? Ens ha parlat de la marca FSC, les sigles de la denominació llatina de l’Institut. Ens ha fet una lectura actual F (Fe), S (Servei), C (Comunitat)…
En quart lloc, esperit. A qui servim? No solament és als pobres. La nostra resposta hauria de ser que “servim a Crist”. Sense aquest esperit ens convertim en una multinacional o en una obra social més. El millor que tenim en l’Institut és Crist i el seu missatge. El millor que podem oferir i comunicar és la passió per Déu i per la humanitat. No podem creure en un Crist sense carn… si ens creiem de debò que en el rostre dels altres veiem el rostre de Cristâ.
Gmà. Juan Antonio.
